lunes, 22 de abril de 2013

El meu pastís d'aniversari

Fa dies que no us presentava cap pastís, però es que estic liadísima (feliçment liadísima) amb el món de la pastisseria creativa. A més, el dia 17 va ser el meu aniversari i havia de regalar-me un pastís ben especial... Imagineu, fa molts, molts anys, una nena que està llegint contes al seu llit i es queda dormida. I comença a somiar... Això és el meu pastís, un somni.

Hace días que no os presentaba ninguna tarta, pero es que estoy liadísima (felizmente liadísima) con el mundo de la pastelería creativa. Además, el día 17 fue mi cumpleaños y tenía que regalarme un pastel bien especial... Imaginad, hace muchos, muchos años, una niña que está leyendo cuentos en su cama y se queda dormida. Y empieza a soñar... Eso es mi pastel, un sueño.


Quan era petita em dormia feliç, esperant el Peter Pan... Així, doncs, comencem a pujar, a pujar... i a somiar, a somiar...

Cuando era pequeña me dormía, feliz, esperando a Peter Pan... Así pues, comencemos a subir, a subir, a soñar, a soñar...


Aquí veureu detalls del pastís que no es poden apreciar bé a la foto general: les tauletes de nit, les catifes, les sabatilles, la planta amb les flors, la cadira balancí, la pamela, els coixins...

Aquí veréis detalles de la tarta que no se pueden apreciar bien en la foto general: las mesitas de noche, las alfombras, las zapatillas, la planta con las flores, la mecedora, la pamela, los cojines,...








Penseu que tot això és petit: les sabatilles, per exemple, medeixen només 2 cm! Aquest pastís per dins és una delicia de pa de pessic amb sabor a pinya, mullat amb un almívar amb toc de canyella, i farcit amb capes de buttercream de gerds vermells. Puuffff, quina temptació!!

Pensad que todo esto es pequeño: las zapatillas, por ejemplo, miden solo 2 cm! Esta tarta por dentro es una delícia de bizcocho con sabor a piña, mojado con un almíbar con toque de canela, i relleno de capas de buttercream de frambuesa.  ¡Pufffff, qué tentación!




 Aquests dos personatges no hi poden faltar.  En Peter Pan i el Petit Príncep.    
Per cert, gràcies una vegada més al Javier Mellídez, no només per les fotos, sino pel fons del decorat que em va fer: un cel ple d'estels i un mapa de Neverland! 

Éstos dos personajes no pueden faltar. Peter Pan y El Principito.
Por cierto, gracias una vez más a Javier Mellídez, no sólo por las fotos, sino por el fondo del decorado que hizo para mí: un cielo lleno de estrellas y un mapa de El País de Nunca Jamás!


jueves, 11 de abril de 2013

No en podia faltar ella...

Un pastís de conte de fades, farcit de xocolata i maduixes, tot intercalat amb una buttercream de xocolata blanca.. Ideal! Em semblava que no podia fer una reproducció exacta de la Blancaneus amb les meves mans, ja que per molt bé que em sortís, aquesta princessa ha de ser exactament ella. Així, doncs, en vaig fer imprimir en un full de pasta de sucre i amb tinta comestible  la seva "foto"...  Espero que us agradi el resultat! A la Noa li va encantar...
Una tarta de cuento de hadas, rellena de chocolate y fresas, todo intercalado con una buttercream de chocolate blanco. ¡Ideal! Me parecía que no podía hacer una reproducción exacta de Blancanieves con mis manos, ya que por muy bien que me saliera, esta princesa ha de ser exactamente ella. Así pues hice imprimir en una hoja de pasta de azúcar y con tinta comestible su "foto"... ¡Espero que os guste el resultado! A Noa le encantó...

martes, 9 de abril de 2013

Cavallet

Quan em va trucar la Noèlia per encarregarme aquest pastís vaig pensar: "On t'has ficat". Ella volia fer un regal doble: un poni de debò i el seu corresponent pastís, amb dos ponis y una mena de tancat. Bé, en dos minuts ens vam entendre. La idea va donar lloc a aquest pastís.
Cuando me llamó Noelia para encargarme esta tarta, pensé: "Donde me he metido". Ella quería hacer un regalo doble: un poni de verdad y su correspondiente pastel, con dos ponis y alguna especie de cercado. Bueno, en dos minutos nos entendimos. La idea dió lugar a este pastel.
 Suposo que per la temporada de "monas", de nou petició de xocolata i més xocolata, de tots el colors...  El meu almívar especial amb un lleuger toc de canyella per "mullar" el pà de pessic. El contrast entre el color negre del xocolata i les capes de  frosting de xocolata blanca és espectacular.
Supongo que por la temporada de la "mona", de nuevo petición de chocolate y más chocolate, de todos los colores... Mi almíbar especial con un ligero toque de canela para "mojar" el bizcocho. El contraste entre el color negro del chocolate y las capas de frosting de chocolate blanco es realmente espectacular.

El tancat el vaig fer amb xocolata, donant-li forma i enganxant-lo palet per palet. I els ponis... va ser tot un repte. Han estat els primers,i han quedat ben bonics! Estan fets amb pasta de sucre.
El cercado lo hice con chocolate, dándole forma y enganchándolo palito a palito. Y los ponis... fueron todo un reto. Han sido los primeros, y han quedado realmente lindos! Están hechos con pasta de azúcar.

Normalment les figures més elaborades i complexes que es fan amb la pasta de sucre van reforçades per dins amb,per exemple, escuradents per donar més estabilitat i resistència a la figura, però normalment, quan el pastís va adreçat a un nen petit, no en poso mai. Sort d'això, perquè la Indhara només en veure el poni se'l va ficar dins la boca!
Normalmente las figuras más elaboradas y complejas que se hacen con la pasta de azúcar van reforzadas por dentro con, por ejemplo, palillos para darles más estabilidad y resistencia, pero normalmente prescindo de estos refuerzos cuando la tarta va dirigida a un niño pequeño. Menos mal,  porque Indhara nada más verlo se metió un poni en la boca! 

jueves, 4 de abril de 2013

Una "mona" reial

A una nena que li agraden les princeses... Què millor mona que una princesa? Ja havia vist aquest pastissos en forma de nina, i em venia de gust fer-ne alguna. Quan la tieta de la Marina em va demanar si era posible fer aquesta mona, la pregunta va ser: "De quin sabor la vols per dins?"
A una niña que le gustan las princesas... Qué mejor mona que una princesa? Ya había visto estas tartas en forma de muñeca, y me apetecía hacer alguna.Cuando la tía de Marina me preguntó si era posible hacer esta mona, la pregunta fue: "¿De qué sabor la quieres por dentro?"
"Xocolata blanca, xocolata amb llet, i xocolata negra". Resposta contundent. Així doncs que aquesta princesa té el cor de pa de pessic de xocolata amb llet i xocolata negra, mullat amb almíbar de canyella i vainilla, intercalat amb capes de buttercream de xocolata blanca. 
"Chocolate blanco, chocolate con leche y chocolate negro". Respuesta contundente. Así pues, esta princesa tiene el corazón de bizcocho de chocolate con leche y chocolate negro, mojado con almíbar de canela y vainilla, intercalado con capas de buttercream de chocolate blanco.
 
Les torretes del darrere em van semblar ideals per fer sentir a la Marina que la seva princesa sortía en aquell moment d'un conte. Però la part més divertida va ser pentinar i vestir la nina. Les arracades, el collaret, les pulseres, la cotilla, la faldilla, el llaç, ... Tot ben conjuntat, tot de pasta de sucre,  i fet pensant en un resultat per una nena de 3 anys.
Las torres de detrás me parecieron ideales para hacer sentir a Marina que su princesa salía en aquel momento de un cuento. Pero la parte más divertida fue peinar y vestir la muñeca. Los pendientes, el collar, las pulseras, el corpiño, la falda, el lazo... Todo bien conjuntado, todo de pasta de azúcar, y pensado en un resultado para una niña de 3 años.

martes, 2 de abril de 2013

Amor etern... d'1 any

Estàvem assajant a la Coral Góspel de Salou, i la Marta, que normalment seu al meu costat, em va dir amb la seva veueta: "Fa 1 any que el Deni i jo estem casats, i m'agradaria que em fessis un pastís per donar-li una sorpresa..."
Estábamos ensayando en la Coral Góspel de Salou, y la Marta, que normalmente se sienta a mi lado, me dijo con su vocecita: "Hace 1 año que el Deni y yo estamos casados, y me gustaría que me hicieras una tarta para darle una sorpresa..."
"Vols que posi els noms?" "Val... i si pot ser, els ninos que hi havia en el nostre pastís de casament... Ah! I un llaç fucsia!!"
A la Marta i al Deni el pastís els hi ha agradat. Són una parelleta enamorada i feliç que en tenen tota una vida per davant!
"¿Quieres que ponga los nombres?" "Vale,,, y si puede ser, los muñequitos que había en nuestra tarta de boda... ¡Ah! ¡¡Y un lazo fucsia!!"
A Marta y Deni la tartita les ha gustado. Son una pareja enamorada y feliz que tienen toda una vida por delante.
Blogging tips